CATALÀ | CASTELLANO | ENGLISH
biografia

1972 - 2000

2001 - 2008

2009 - 2014



Suècia, 1972.

El primer gran viatge en solitari. Vaig treballar primer rentant plats en un hotel d'Estocolm, i després envasant cogombres. A la foto, amb un amic a la cabana de la granja on vivíem. Ens passàvem el dia entre cogombres i la nit somiant en sueques i viatges a països llunyans.

 





Ketama (Marroc), 1973.

Amb el Joaquín, a Ketama. Va ser la descoberta de l'exotisme, del Marroc. Hi vam anar en un Seat 600, amb el Mario. A la frontera de Ceuta, un guàrdia civil ens va preguntar on anàvem. Quan li vam dir que a Ketama, va respondre: "¡Hala, directos a la capital! Podríais disimular".

 





Estudiant, 1974.

El carnet internacional d'estudiant era llavors gairebé indispensable per anar pel món. Els cabells llargs, doncs també.

 





Pokhara (Nepal), 1979.

En aquells anys s'havia d'anar al Nepal. Era com fer la mili hippy. Quan per fi hi vaig anar, me'n vaig enamorar, però quan hi vaig tornar el 2006 em vaig trobar Katmandú convertida en una ciutat massa gran i contaminada. A la foto, remant als anys seixanta pel llac de Pokhara amb aire místic.

 





La Floresta, 1979.

Sembla un grup musical, però som sis amics de La Floresta fotografiats pel mestre Lluís Casals: Tere, Maria Rosa, Palmira, Josep Lluís, Bala i Moret. I que no pari la música!

 





Ouzoud (Marroc), 1980.

Amb Roger Biosca i Oriol Rogent, tirats en una carretera del Marroc, prop de les cascades d'Ouzoud. El quartet integrant d'aquell gran viatge el completava el Lluís Casals, autor de la foto. Allò sí que eren viatges: sense rumb, sense lligams i gairebé sense cotxe!

 





Assuan (Egipte), 1982.

Hi ha uns quants hotels mítics al món. Un d'ells és l'Old Cataract d'Assuan. No m'hi vaig poder hostatjar per una qüestió econòmica, però em vaig permetre el luxe de prendre un te a la terrassa, mirant el Nil amb mirada somiadora.

 





El Correo Catalán, 1983.

Hi vaig anar a parar després d'un temps al Catalunya Express, un diari de tarda que, com el mateix Correu, ja ha plegat. Eren aquells anys en què a la redacció encara anàvem amb màquines d'escriure que avui semblen troglodítiques. La bola del món, encara que petita, permet endevinar que era la Secció d'Internacional.

 





Amazònia (Perú), 1985.

Vaig anar al Perú a fer un reportatge cultural per a TV3, però em vaig desviar a Iquitos per explorar el món dels narcotraficants. A la foto, entrevistant un oficial que acabava d'ocupar una base narco en plena selva. Tot plegat sembla una vinyeta del Tintín.

 





Nova York, 1986.

Amb l'Albert Montagut, que en aquell temps estava enamorat de Nova York, ens vam fer aquesta foto en un racó perdut del Lower East Side. L'Albert, que jo sàpiga, continua enamorat de NY, però ara viu a Barcelona. New York, New York, it's a wonderful town!

 





Berlín, 1987.

Un primer de maig, dos anys abans de la caiguda del mur, vaig anar a fer un reportatge sobre els dos Berlíns. La febre comercial de l'Oest contrastava amb les banderes roges i les consignes marxistes de l'Est. Mentre filmàvem una manifestació comunista, una amiga berlinesa em va dir: "El mur caurà un dia, però ni tu ni jo ho veurem". Per sort s'esquivocava.

 





Amb William Boyd, a Londres, 1988.

Vaig anar a Londres, amb un equip de TV3, a entrevistar William Boyd, Martin Amis i Julian Barnes, tres escriptors als quals admiro. En queda el record de la foto amb Boyd, ja que les altres dues van desaparèixer quan em van robar la càmera a Saint Martin in the Fields.

 





Amb Tom Sharpe, a Cambridge, 1988.

Amb Wilt, Sharpe havia aconseguit un gran èxit internacional. Quan el vam visitar a la seva casa de Cambridge es va mostrar divertit i encantador, com els seus personatges.

 





Amb Iàssir Arafat (1929-2004), a Tunísia, 1988.

No va ser fàcil entrevistar Iàssir Arafat per a TV3. Ens van venir a buscar de nit a l'hotel i ens van marejar amb mil mesures de seguretat, canvi de cotxe i guàrdies armats abans de dur-nos on era el cap de l'OAP. Al final, fotos i somriures.

 





El País, 1990.

Vaig treballar més de deu anys a la secció de Cultura d'El País. En queda el record d'uns excel.lents companys i d'una redacció moderna que comptava fins i tot amb ordinadors. El 2006 en vaig marxar per anar a fer de reporter de viatges per a El Periódico. I la vida continua...

 





Paul Auster, a Nova York, 1990.

El País em va enviar a Nova York a entrevistar uns quants autors a l'alça: Jay McInerney, Brett Easton Ellis i Paul Auster. Li vaig fer aquesta foto a Paul Auster, un autor admirat, prop del seu estudi de Brooklyn i de Sunset Park. Han passat molts anys i molts llibres.

 





Amb Bohumil Hrabal (1914-1997), a París, 1990.

Admirava a aquest autor txec, autor d'Una solitud massa sorollosa i altres bones novel·les. Em queda el record, de quan el vaig entrevistar en un cafè de Montparnasse, dels seus ullets trapelles, la seva enyorança de les cerveseries de Praga i la seva saviesa literària.

 

 





Amb Terenci Moix (1942-2003), a Roma, 1994.

El Terenci era un bon amic amb qui sempre t'ho passaves bé. Culte, divertit, ocurrent... Vaig lamentar molt la seva mort. A la foto, a Roma, explorant una de les seves ciutats preferides.

 





Ledig House, Nova York, 1997.

Ledig House és una colònia d'escriptors de l'estat de Nova York on vaig viure un parell de mesos del 1997 per acabar Qui paga, mana. Hi havia autors dels països més estranys, entre ells Faredoun Hodizoda, de Tajikistan, a la foto enfilat dalt d'una taula enfront de la casa.

 





Monument Valley (Utah), 1998.

Quan l'estiu del 1998 vaig recórrer l'Oest dels Estats Units per escriure Amèrica, Amèrica, un dels llocs que més em va agradar va ser Monument Valley. Les pel·lícules de John Ford sempre han estat un referent per a mi. A la foto, amb una índia anomenada Teresa.

 





Zanzíbar (Tanzània), 1998.

He viatjat tres vegades a l'illa de Zanzíbar, davant les costes de Tanzània, i cada vegada me l'he trobat més turistificada. Tot i així, manté l'encant de Stone Town i d'algunes platges. La primera vegada hi vaig llogar una Vespa i un policia em va fer un permís, copiant del passaport, a nom de Mr. Nombre Apellidos. Em vaig sentir com el Ningú de L'Odissea.

 





Corn Islands (Nicaragua), 1999.

A la petita de les Corn Islands, a mitja hora en avioneta de Bluefields (Nicaragua), em van venir temptacions de deixar-ho tot i de buscar feina de Robinson. Un paisatge de somni, bona gent, llagosta de franc, cocos de pel.lícula... però vaig acabar tornant cap a casa.

 





Uluru (Austràlia), 1999.

Els Moret-Artigas davant la roca màgica de l'Uluru, Ayers Rock per als europeus. Vaig recórrer Austràlia durant dos mesos per escriure Boomerang, i al final del viatge s'hi van sumar la Teresa, la Maria i el Joan. Ens queda un molt bon record d'aquell país immens i meravellós.

 





Tren Literature Express, 2000.

Un dia li vaig dir al Jacinto Antón que "viatjar acompanyat és de covards". Li va agradar la frase i en va fer una Crònica per a El País. De tant en tant, però, un s'ha d'empassar les pròpies paraules. L'estiu del 2000 durant 6 setmanes vaig recórrer Europa en tren amb cent autors europeus. Va ser "una gran covardia" i un viatge memorable. Wally-Moret és a la dreta.

 

© Xavier Moret. All Rights reserved. disseny:TRms